Temporada 06 - 07 >>
WEST HAM UTD 1 – EVERTON 0 >> Upton Park, 21/04/2007
Finalment gairebé una vintena de membres vem realitzar el desplaçament oficial d’aquesta temporada de la Barcelona Hammer Association, una xifra prou respectable considerant la distancia i l’esforç econòmic que aixó suposa.
La gent es va muntar una mica el viatge a mida i hi ha qui va arribar desde tres dies abans com els qui van apurar i van venir el mateix dissabte (aquets, degut a un retard amb el vol varen arribar amb el temps just d’entrar a l’estadi).
Després de sopar el dia abans ja un gran gruix del grup en un restaurant del Soho (més d’un va acabar fart dels orientals, juasjuas!) i fer unes pintes pel centre, alguns es varen retirar a descansar pel dia seguent i d’altres van seguir, per acabar al ja clàssic ‘Barselona’ tirant la canya a les espanyoles que hi havien al crit de ‘vaya pedo llevas, colega’)
El dia del partit al migdia varem anar trobant-nos tots a les próximitats de l’estadi, per fer un autèntic “Tour de Rigor”: Varem estar a la botiga del club, després saludant a alguns jugadors (Benayoun es va sorpendre en veure d’on veniem), als tenderetes de fora, al tenderete del Cass Pennant (a qui hem d’agrair-li que ens obsequies amb una bufanda per cada un dels desplaçats), al Supporters club (on ens havien convidat a entrar) i finalment al Boleyn (on vem coincidir amb uns xavals que havien vingut d’Asturies). Realment un pre-partit on varem anar de bòlid i que va fer que apurant cerveses entresim amb el temp just de sentir l’himne. Varem desplegar una pancarta que posava ‘Barcelona Hammers’, i vem llençar uns quants globos gegants, malgrat que amb les presses amb que varem arribar no ens va donar temps a inflar els 50 que duiem.
Bona animació a l’estadi, victòria per 1-0 amb gol de Zamora i a patir tot el partit, dons eren tres punts claus per a la nostra supervivència.
Al descans, com no, cerveses a dojo. Realment les mitjes parts alli son divertides, i es que el fet de fer unes pintes a l’estadi no té preu…
La nostra sorpresa, però, va ser quan ens van dir que durant el descans havien anunciat pels altaveus la nostra presència i ens enviaven una salutació… realment es d’agrair la deferència per part del club, ja que a part, també ens van donar la benvinguda en el programa Oficial.
Després del partit varem anar al pub Duke of Edinbourgh on vem celebrar la victòria amb unes pintes. Realment vem haver de fer molts cops de ‘public relations’ ja que molta gent s’acostava a xerrar amb nosaltres, inclus es fotografiaven amb la nostra bandera.
Al vespre ens vem dispersar en grupets i cadascú va fer una mica pel seu compte, i el diumenge gairebé tots tornavem cap a casa amb la sorpresa de que en l’article del partit al Sunday Mail també citaven la nostra presència… deien que com pot haver-hi gent que tenint a Ronaldinho i Messi a casa sigui capaç d’anar a veure el West Ham… dons si!, som capaços!
Salutacions i agraiments a tots els deplaçats per l’esforç fet… i l’any que ve hi tornarem… i encara en serem més!
By David
WEST HAM UNITED 1 – SHEFFIELD WEDNESDAY 0
A final del mes de novembre jo i uns amics vam pujar a Londres per animar al West
Ham United en el seu partit contra el Sheffield. El primer que vam fer va ser
reservar el vol (Ryanair of course) i desprès vam pillar l’hotel per internet a la zona
de Paddington. Com volíem tenir-ho tot lligat vaig comprar les entrades a la pagina
web del WHU ( molt recomanable per als que aneu a algun partit a Upton Park ) i
uns dies mes tard vaig rebre per correu a casa meva les entrades per al partit.
La nit abans de sortir cap a Londres la vam passar a Calella, on vam estar fent
unes pintes i practicant angles al Pub Alcatraz. El dissabte ben d’hora vam marxar
cap al aeroport de Girona . S’ha de dir que al nostre vol viatjava mes d’un heavy,
doncs la mateixa nit tocaven a Londres els mítics Motorhead.
Un cop vam arribar al aeroport vam agafar el Stansted Express que ens va deixar al centre de Londres i desprès vam pillar el metro per anar primer al hotel a deixar l’equipatge i desprès per anar cap al camp. I com gairebé sempre que he anat a Londres la linea de Hammersmith no funcionava be i ens va fer arribar tard a l’estadi, perdent-nos l’ambient previ al partit . De camí cap al camp vaig comprar el programa del partit i em vaig creuar amb dos companys de Barcelona que també venien a veure el partit i que van acabar comprant la entrada a la revenda.
Del partit cal dir que el Sheffield va gaudir de moltes ocasions que per sort no van saber aprofitar i el nostre West Ham no va perdonar i vam sumar 3 punts d’or contra un rival directe. Hi havien molts Supporters desplaçats del Sheffield que van estar animant força al seu equip des de el Centenary Stand, encara que tota la estona cantaven la mateixa cançó. Els Hammers van estar molt freds tot el partit, només s’animava a estones però fins i tot la tribuna animava. Suposo que no les tenien totes ja que el partit va ser molt igualat.
Un cop acabat el partit vam anar a pillar material al tenderete del Cass Pennant. Aquest dia tenia moltes coses interessants: des de bufandes dels Inter city firm fins a felicitacions de Nadal amb fotos hooligans. El mateix Cass Pennant en veure que havíem vingut de Barcelona a donar suport al West Ham i les lliures que m’estava gastant em va regalar un polo, tot dient que s’apropava el Nadal...
Desprès del matx vam anar al Pub Queens a fer unes pintes, fer uns càntics i comentar la jugada. Un cop allà ens vam enterar de que volen tirar a terra el pub. Nosaltres vam col·laborar amb la nostra firma per tal d’evitar que acabin amb un pub històric per a tots els Hammers.
Al dia següent parlant amb un antic membre dels ICF que ven CD’s i DVD’s al mercadillo de Candem em va explicar que a part dels sis Hammers barcelonins que havíem anat a Upton Park també van haver-hi Hammers vinguts d’Itàlia i d’Àustria.
by Jordi “Cockney”
Temporada 05 - 06 >>
WEST HAM UNITED 2 - TOTTENHAM 1
El meu cap de setmana a Londres per veure l'ultim partit de la temporada va començar aviat el dissabte pel matí per a agafar el vol a les 11 a Stansted.
Clar, deixo un matí precios de Primavera a Barcelona, i arribo a la pluja Británica.
Pas o el día per les botigues d'Oxford Street, Carnaby Street i Soho, i després d'una llarga migdiada desperto a les 9 del vespre, i massa cansat per a surtir poso la tele… per sort, en el mateix moment començava un documental sobre Bobby Moore.
No es la millor forma de pasar un dissabte per la nit a Londres per a un solter, però més content no es pot estar, i tenia un altre día molt llarg l'endemà.
Em llevo a les 8, i baixo a per un gran esmorzar anglés, i abans de les 10 estava ja camí a Upton Park.
Sort que he sortit d'hora, ja que tots els trens en direcció est han estar suspesos, i per aixó vaig haver d'anar al Nord, Sud, Oest, i després, per fí, al Est, direcció a la meva Mecca !
He quedat amb la meva familia a les 11, llavors em paso per la botiga del club per a buscar algunes coses de la Cup Final. Compro un polo i una bufanda. Vaig trobar-me amb el meu tiet i amb els meus cosins.
Em temía que la policia fes tancar els pubs per ser un partit tan tard i per ser un derby enfront els Spurs. Tenia raó. Hem arribat al Stanley, i tot tancat per ordre de la policía. La poli deu disfrutar de ser odiada! Anarem al Supporters Club, i hi había molta gent, i molt millor per a la meva butxaca!
Quant l'ambient començava a ser boníssim, arribaven les primeres trucades... El partit estava suspès! Ningú sabia res més, estava suspès, I encara, per a nosaltres, sense motiu aparent. Una mitja hora més tard, arribava més informació: Tottenham volía aplaçar perquè els seus jugadors tenien diarrea!! HA HA HA!, La veritat, el Tottenham s'havia cagat en venir a Upton park!
jo pensava que sería impossible que els Spurs ens donessin el partit a nosaltres, i una victòria 3-0, perquè ells necesitaven els punts per a assegurar la cuarta posició, es a dir, la lliga de campions, pero continuaven els rumors, els Spurs no venen...
Sería un gran putada per a mi, i uns suecs, irlandesos i americans que también vingueren, però pensava que sería genial per a la final de copa. Una setmana més de descans i preparació, i cap possiblitat de suspensió o lesions.
Una mica abans de les dues, rebem la confirmació que si, hi ha partit.
Quina merda! Habiem fet plans per a anar al West End a un Strip Club!
Les nostres localitats eren més o menys en el mateix lloc que en el partit contra el Man Utd en l'Upper East al costat dels jueus i en l'ultima filera, perfecte, perquè podré estar tot el partit d'empeus sense molestar a ningú… menys a ells!
Vaig pasar més temps insultant-los que mirant el partit, i veure a ells amb samarretes del Barça era massa! Però es clar, si ells guanyaven, i el Barça guanyava al Arsenal, els Spurs tenien lloc a la Lliga de Campions.
Un golas de Fletcher era igualat per l'empate del mini-judas, Defoe, però el nostre propi jueu, Benayoun, va marcar el gol de la victòria i Upton Park va esclatar!
L'Arsenal va guanyar també, i amb aixó, els Spurs quedaven cinquens, i en llocs de UEFA com nosaltres!
Tot aixó després de estar tan segurs a principis de lliga que aquest sería el dia que ens enviarien a segona! Cabrons!
Ens hem quedat una estona después per a escoltar a en Pardew i Reo Coker i veure la volta d'honor. I deprés a per cevesa al Duke of Edinburgh.
La meva familia va marxar, i jo em vaig anar a trobar amb amics meus de westhamonline.net en el Wakefield.
Desde alli, varèm anar a Liverpool St per a seguir amb la festa, i quant va tancar el pub, varem anar a casa d'un d'ells, (que te una altre web del West Ham força bona, www.6goals.co.uk ) per a celebrar-ho amb champagne.
No se com, pero vaig arribar al meu hotel a Kings Cross una mica més tard de mitjanit.
Del dia després no recordo massa… vaig perdre l'esmorzar de l'hotel, i quant agafava el bus, el meu únic pensament, prop de Tower Hamlets, era agafar una bossa de plàstic per a vomitar.
Desperto amb el bus arribant a l'aeroport, amb la bossa encara buida, però perdo gairebé dues hores de la meva vida en aquest bus, maleïts ovnis i extraterrestres!
Que més puc dir?
Hem guanyat contra els putos Spurs en el darrer partit de la temporada, i una setmana abans de la final de la copa, i a més la temporada vinent estem a Europa!
Millor Imposible? COME ON YOU IRONS!!!
by Ben
WEST HAM UNITED 3 - BIRMINGHAM 0
Finalment havia arribat el dilluns 13 de Febrer. Despres de tres dies a Londres,
ens vem apropar a Upton Park 5 hores abans del partit, i alli, després de dinar
algo, ens vem juntar amb la resta de companys que arribaven al mateix dia. En
total, més de 10 membres de la Barcelona Hammer estavem a Upton Park.
Després de fer la volta de rigor per tenderetes, botiga oficial i paradeta del Cass,
i després de comprar el Oficial Program, on per cert sortiem, ens vem dirigir al
Boleyn. Alli ens vem passar gairebé un parell d'hores entre pintes i càntics i
repartint les nostres enganxines, que eren molt ben acceptades... Realment va
estar molt bé.
Um cop al camp, moment álgid amb la sortida dels Hammers i l'himne, i un emotiu
minut per Ron Greenwood.
El partit va estar força bé, gran ambient i bona victòria per 3-0. Al descans varem
desplegar una pancarta: “Barcelona Hammers will beat Chelsea on Champions”.
La gent ens aplaudia i ens feia fotografies. Durant el descans varem seguir amb les
cerveses.
Després del partit varem dirigir-nos al Supporters Club, on vem seguir amb la festa
i no vem parar de repartir enganxines i xerrar amb molta gent del West Ham.
Un dia inolvidable.
By David
WEST HAM UNITED 1 - MAN UNITED 2
Durant el vol a Londres va morir un dels grans del fútbol británic i europeu.
Per la mala sort de ser d'Irlanda del Nord, no va arribar a ser un dels grans del fútbol mundial.
George Best ha mort, i les possiblitats d'una victòria nostra també.
Aquest fou el meu primer partit a Upton Park desde un empat enfront el Leicester la temporada passada,
i el meu primer partit del West Ham desde el Play-Off Final a Cardiff.
Per fi, adeu a Rotherham, Stoke, Burnley i per suposat Millwall, i benvinguts Manchester Utd!
Uns partits molt bons per part nostra, i la mala ratxa del Man Utd em van omplir d'optimisme en els dies previs al partit, pero quan em vaig
enterar de la mort de Best, sabia que la victòria no podría ser… mira la derrota contra un fluix Notts Forest en el primer partit després de la mort de Brian Clough.
Bé, després d'unes pintes al Lord Stanley de Plaistow amb uns amics de westhamonline.net , i Pie'n Mash al Nathans, va arribar l'hora del partit!
Les nostres localitats estaven a tocar amb l'afició dels Reds, el que significava una tarda de diversió per a nosaltres!
Abans del partit sortiren dos gegants del fútbol anglès sobre la gespa, Trevor Brooking i Bobby Charlton.
Tots dos parlaren una estona sobre Best, i així començà un minut d'aplaudiments per a en Georgie.
Vaig veure una bandera de un Manc amb un dibuix de les samarretes de Moore i Best unides. Un gest bonic.
Mentre el camp cantava Bubbles, Harewood va marcar! 52 segons i 1-0!!!
El camp va explotar, pero em vaig sentír una mica vergonyós, no podem guanyar avui… o si...!
El West Ham va jugar bé, i la defensa de Man Utd tenia molts problemes amb Harewood i Etherington.
Després de només mitja hora de joc Fergie va substituir Silvestre per Neville.Els diables vermells tenien por!
lArribà el descans, una cervesa més i una ullada a las Hammerettes!
Un altre cop, un gol durant la primera errada dels Bubbles de la segona meitat, aquest cop per Rooney, perfecte per a la premsa
Britanica , ja que sempre insisteix a assegurar que Rooney es el nou Best.Cinc minuts després, va marcar O'Shea, amb l'ajut de Rooney.
La afició del West Ham no va parar de cantar i donar suport, pero l'empat no va arribar.
Be, 44 minuts de victòria enfront el Manchester Utd no esta del tot malament, el gran esforç de l'equip i dels hintxes em van omplir d'orgull.
Unes cerveses més a The Central de Barking Rd, i retorn cap a casa, i el día después cap a Rubí.
Vaig perdre la meva veu, si us plau, si la trobes per E13 truca'm al 93...
Moore & Best - R.I.P.
West Ham Utd - Back Where We Belong
By Ben
Temporada 04-05 >>
WEST HAM 1 - MILLWALL 1
Amb motiu d'aquest partit un membre de la Barcelona Hammer Association es va desplaçar fins a Londres per presenciar un dels derbis londinencs amb més tensió, si no el que més. A més, estaba en joc una plaça als llocs que donaven dret a jugar el play-off d'ascens. Des de ben matí el desplegament policial tant al metro com als voltants d'Upton Park era ja bastant espectacular i tots els pubs, que habitualment i amb motiu dels partits estan a reventar de seguidors hammers, estaven tancats i literalment tapiats amb fustes les portes i finistres, fins i tot la estatua de Bobby Moore. Aquest fet va fer que Green Street estigues ple a vessar de seguidors hammers. Cap a les 10.30/11.00 a.m varen arribar els seguidors del Millwall ben controlats i protegits per la policia, sense que es produís cap tipus d'incident. En lo futbolísticament parlant la primera mitja hora va ser de domini del Millwall que va posar-se per davant amb un gol de Barry Hayles que poc després i faltant 10 minuts pel descans va ser neutralitzat per un gol de Marlon Harewood. La segona part va començar amb un West Ham que va apretar de valent però que no va poder materialitzar cap de les ocasions creades. Final del partit i molta gent va sortir decebuda per no haver pogut donar una passa endavant i de passada deixar sense opcions a l'etern rival pels play-off d'ascens. Destacar també la presència de unes quantes persones de Xerez i seguidors del West Ham a aquest partit.
By Sergi
WEST HAM 1 – IPSWICH TOWN 1
Amb uns quants dies d'antelació al partit aterrarem a la capital londinense amb
el proposit de poder aprofitar el viatje lo màxim posible i disfrutar ademés del
partit (Per suposat) de altres events com concerts, festes, compres, etc. El partit
es disputà dissabte per la vesprada amb un cel ennubolat i amb pluja intermiten
(per variar). Aproximadament 4 hores abans ens donarem cita per les
inmediacions de l'estadi, encara que era pronte ja començava a haver gent als
pubs habituals i pel carrer. Despres de recorrer practicament tots els pubs de la
zona anarem al camp no sense tindre algun que altre malentés en alguns
seguidors del Ipswich ja que aquesta volta no ens va quedar mes remei que
comprar les entrades al costat de l'afició rival. El partit va tindre els seus
moments, uns mes vibrants que els altres pero amb dominacio del joc per part
del WHU. Amb tot a favor la victoria es va resistir i el resultat fou de 1-1
(Machay min.11 per part del WHU i Counayo min.57 per part del l'Ipswich) un
resultats que no va ser just per al West Ham després de el partit jugat. La
animació va ser prou bona durant tot el partit i mes intensa al final per els constants contracops dels jugadors hammers. Amb tot la gent va sortir del camp amb una bona sensació. La entrada va ser d'uns 29000 espectadors i en principi no es va registrar cap incident destacable als voltants del camp.
By Dani
WEST HAM 1 - NORWICH CITY FC 0 (FA CUP)
Partit corresponent a la 3º ronda de la F.A Cup jugat a Upton Park i on gràcies a un gol de Marlon Harewood, faltant 9 minuts per acabar els noranta reglamentaris, van poder els hammers passar a la següent ronda. Presència molt nombrosa de seguidors del Norwich City que van estar compartint pub amb els seguidors locals sense cap tipus d'incident. Ja dins l'estadi bona animació tant local com visitant i presència d'un membre de la Barcelona Hammer Association.
By Sergi
Temporada 03-04>>
WEST HAM 1 - MILLWALL 1
Només acavar la temporada pasada i després de la gran decepció de tindre que vore jugar al WHU en la first división, decidírem estar presents a un dels enfrontaments més clàssics de la lliga anglesa que per questions esportives feia al voltant de deu anys que no es veia. Les gestions pera la compra de entrades tenien que ser ràpides per la gran demanda que es preveia, ja que al baixar de categoría la gent es volcaria amb l'equip i més en partits com aquest.
Al finals de juliol i amb el biliet d'avió comprat vam començar el més difícil, trobar entrades. Amb tots els esforços fets per la nostra part i per la de altres companys per trobar entrades, ens va ser imposible trovar-ne cap i vam marxar el divendres dia 26 de setembre a Londres sense entrades.Arrivà el diumenge 28 (dia del partit) i ens desplacarem cap a Upton Park tres hores abans (9:00) amb l'intenció de trobar entrades a la revenda. A l'anada ens trobarem tota la linea de metre deserta, la veritat es que no sabiem el que ens podriem trobar, perque encara que no era la primera volta que anavem a vore al West ham no haviem presenciat un partit de estes caracteristiques. Al arrivar al East End tots els comerços tancats i la poca gent que hi havia eren els primers casuals que ja estaven fent la espera mentre es prenien el tradicional “breakfast-dinner” en els contats menjadors que hi havia oberts. Policies per tot arreu i de totes les formes a cavall, a peu, en moto, furgoneta, helicopter... quan nomes portavem un hora pels voltants trobarem a un revenda que ja ens alertava de que s'estaven enfrontant uns quants carrer mes abaix aficionats dels dos equips. Al moment s'escomençen a escoltar sirenes per tot arreu i policia corregent cap al suposat lloc de la baralla, durant uns moments hi ha confusio a la zona. Decidirem agafar un bon lloc enfront del “Boleyn” (Un dels pubs on es pot trobar més ambient els dies de partit a Upton Park) el qual estava literalment tapiat ja que es trobava en el suposat itinerari per el qual tenien que pasar els supporters del Millwall per a anar al camp. A poc d'escomençar el partit la policia intentà fer enrere a tota la gent que feia la espera dels aficionats del Millwall produin-se incidents amb la policia. Entrarem al camp amb el partit escomençat (12:15) i encara es quedà gent fora per esperar el corteo visitant.El WHU dominà la primera part i marca el primer gol del partit (Connally min.25), tot el camp canta com mai els aproximadament 600 aficionats del Millwall enmudien per moments. Quasi al final de la primera part entra al camp un grup de uns 75 hooligans del Milwall dels grups abans mencionats. Els quals intenten fer una invasio de camp pero son parats per la policia. En la segona part l'equip es tancà enrere i el Milwall va fer el 1-1 (Cadill min.73), resultat final del partit. A la sortida enfrontaments amb la policia i baralles aillades per les rodalies del camp i del East end. A destacar també la bona asistencia ( 31.626 persones segons dades del club, dos d'ells de BHA) per part de la aficció en general.
Un partit i un ambient per vore... Salutacions per a les persones que es van preocupar desinteresadament per a ajudar-nos a trobar entrades(Pau i Lluis). Gracies!
By Dani
WEST HAM 1 - ROTHERHAM 0
Tres membres de la Barcelona Hammer es varen desplaçar a Upton Park i varen
poder gaudir del bon ambient dels pubs propers a Upton park i de la victòria dels
Hammers per la minima. Com ja es habitual en els desplaçaments de la BHA, a la
mitja part varen proseguir bevent cervesa en els bars de dins de Upton Park, ja
que a diferencia d'altres grans lligues, el consum d'alcohol está prohibit a la
graderia, pero no als passadissos de l'estadi durant el descans... la pega d'aixó es
que les cues a la mitja part sòn quilometriques... El West Ham va vèncer per la
minima en un encontre molt disputat i el suport de la grada va ser desiciu per a
aconseguir els tres punts. Malgrat la victòria, que acostava als Hammers a
posicions de play off, en aquesta temporada no es va poder aconseguir l'ascens.
Segurament el fet més destacat per a nosaltres es que aquest desplaçament va
aparèixer ressenyat en el Programa Oficial del West Ham, on destacava el nostre
suport a tants kilometres de distància.
Com es habitual, el cap de setmana va proseguir entre compres a botigues i pintes
als pubs londinencs. La botiga del West Ham tenia material de molta qualitat, pero
el problema com gairebé sempre que un está a Anglaterra, era l'elevat preu...
Un gran dia per als membres desplaçats desde terres catalanes.
By David
WEST HAM 3 - WEST BROMWICH ALBION 4
Partit corresponent a la divuitena jornada de la First Division i on el West Ham rebia al primer clasificat, el West Bromwich Albion, que estaba fent una bona campanya fora del seu camp. Presència molt nombrosa de seguidors del West Bromwich Albion així com a de policia, ja que la setmana anterior i amb motiu d'un partit de la F.A Cup contra el Tottenham, es varen produir incidents bastant importants que va provocar la detenció d'uns 100 seguidors hammers. El partit va ser força interessant ja que només portavem 18 minuts de la primera part i el West Ham ja guanyaba 3-0 al lider. Quan tothom pensaba que donavem una passa important per a situarnos als llocs capdavanters de la clasificació va venir la reacció del West Bromwich Albion que abans d'acabar la primera part ja va retallar distàncies amb dos gols de Hulse. A la segona part el joc del West Ham va ser un cúmul de desproposits, cosa que va fer que el West Bromwich amb dos gols més capgires el resultat. Casualment, presència de dos membres de la Barcelona Hammer Association per separat, ja que en aquell temps encara ni es coneixien. Aquest partit que servia per pronosticar que l'ascens aquell any no seria fàcil.
By Sergi
Temporada 02 - 03 >>
WEST HAM 1 - BOLTON WANDERERS 1
Partit prou important en lo que respecta a lo clasificatori ja que s'enfrontaven dos
equips que ja començaven a lluitar per sortir dels últims puestos de la Premier. Bon
ambient encara que mes fred que en anteriors ocasions degut a la pesima temporada
que s'estava fent. Tot i aixo la gent va estar en tot moment amb l'equip. El partit en si
va ser molt aborrit, errades tant en l'equip local com del visitant. El tempraner gol de
Pearce (min.17) donava esperances de que es podia guanyar el partit pero es va
quedar en res quan al minut 65 Ricketts marcava el que seria l'empat a 1 gol que
deixava als dos equips en les mateixes condicions d'abans del partit. El gol va ser molt
celebrat pels supporters desplaçats del Bolton ja que tenia gust a victoria perque si el
WHU haguera guanyat l'hauria pasat a la clasificacio. No hi hagué cap tipus d'incident resenyable. Tres desplaçats per part de BHA que tot i el mal partit seguiren la festa per els pubs londinencs i varen estar xerrant amb una de les faces més conegudes de la ICF.
By Dani
Temporada 01 - 02 >>
WEST HAM 3 - NEWCASTLE UTD 0
Partit que enfrontava a l'equip del East End contra el Newcastle. Era la primera volta que
anava a Upton Park i sempre la recordaré com la més especial. Arrivarem a les
inmediacions de l'estadi unes dues hores abans del partit, amb un viatje en metro
amenitzat pels càntics de seguidors dels dos equips. Despres de les corresponents pintes
en els pubs de les rodalies i la compra d'entrades vam entrar al camp rodejats d'un
ambient inmillorable que feia presagiar una gran vesprada de bon futbol. Seguidament
d'escoltar el clàssic “I'm forever blowing bubbles” es va donar pas al que seria un espectacle en tots els sentits. El partit increíble, l'animació molt bona, el resultat formidable (3-0 a favor del WHU ; Hutchison 18 ; Di Canio 53; Kanoute 82) en definitiva, un partidàs per no oblidar mai.
By Dani
Temporada 00-01 >>
WEST HAM 0 - EVERTON 2
Un parell de membres de BHA van ser presents en aquest matx. Ambient bó als pubs, com es habitual, però bastant fluix dins l'estadi... realment l'equip va jugar fatal, la derrota va ser inapelable i l'equip tocava gairebé els llocs de descens... el que va provocar un fet que no es habitual a Anglaterra... timids xiulets al propi equip a les acavalles del partit... bé, realment nosaltres es una cosa a la que tristament estem habituats. Bona presència de seguidors del Everton i típics piques amb els Hammers després de cada gol, però sense que la cosa pases a majors.
By David
Temporada 93 -94 >>
WEST HAM 2 - NORWICH 1
Finalment, la Barcelona Hammer Association
va poder fer la seva presentació oficial a Upton
Park, la llar dels Hammers. Va ser amb una
victòria davant el Norwich, situat per damunt a la
classificació. L'entrada més economica costava
9 lliures, unes 1.800 pessetes de l'època, per
veure el partit dret al Gol de General. L'altre gol,
amb seients, era reservat a l'afecció visitant.
El resultat final va ser de 2-1.
By Lluis
|