Salut companys!
Aquí teniu el número d’estiu, el darrer fanzine de la Temporada 2007 / 2008. En l’anterior número varem cometre un error de numeració. Era el butlletí número 10 però erròniament varem posar l’11. Així que ara si que teniu el veritable número 11 del ‘Barcelona bubbles’ entre les vostres mans.

Tanquem una nova temporada de la Barcelona Hammer Association.
Una temporada que esportivament ha esta molt plàcida: Ni hem tingut al·licients d’anar a Europa ni patiments per baixar. Inclús l’estiu ha estat insuls. Sembla ser que el nostre president islandès no es d’aquets despilfarradors i l’equip afrontarà la nova temporada sense gairebé cap reforç important, a no ser que s’animi la venda abans de que l’1 de setembre s’acabi el plaç de fitxatges.

I una temporada que per nosaltres ha estat divertida: Ens ho hem passat bé al pub quan hem anat a veure el West Ham, ens ho hem passat bé als concerts, calçotades, sopars que hem fet, ens ho hem passat bé en el nostre viatge anual a Londres i ens ho passem bé cada dia en el fòrum de la nostra web.

Perquè un dels puntals de la nostra filosofia es passar-s’ho bé. D’acord, ens agrada el West Ham, però el seguim amb més ganes perquè ara realment hem consolidat una bona colla on ens ho passem bé.

No ens volem estendre en la l’editorial, que sovint s’omple de tòpics. Simplement desitjar que els 75 socis als quals hem arribat aquest any ens seguiu fent confiança i renoveu la quota. 15 euros l’any es una misèria, que molts es gasteu en un parell de cubates qualsevol nit tonta. I aquest any tornarem a regalar una bufanda. Intentarem ser més seriosos en la puntualitat del butlletí i mirarem de donar algun obsequi més. Finalment, ens sap molt greu, però el DVD encara no esta llest, així que el regalarem amb la quota del 2008-2009.
Com a compensació, com que varem prometre un obsequi, hem fet una xapa de la BHA.
A part d’això, ja tenim gent que ens ha fet saber que vol fer-se sòcia. Així que es bastant assumible arribar als 90 socis, i, perquè no intentar la xifra màgica dels 100.

Això si, us demanaríem de tot cor que, per facilitar les coses, la màxima gent possible fes l’ingrès al nostre compte, no us podeu imaginar la feinada que es perseguir a més de 70 persones perquè vaguin pagant una a una…