Temporada 10 - 11 >>

WEST HAM UNITED 1 v ASTON VILLA 2
Aquest any el desplaçament oficial de BHA a London per anar a Upton Park a veure el nostre equip WHU versus Aston Villa va esser el cap de setmana del 16 i 17 d’abril.
Aquesta data , que era la del primer “clasico” Madrid vs Barça de Lliga al Bernabeu i tres dies abans de la final de Copa de Valencia, va esser la causa de que aquest any el desplaçament de socis de BHA no fos massiu. També s’ha de comptar en que hi ha gent que es va reservar d’anar a London per la final a Wembley amb el Barça.
Qui som els que hi varem anar ?  Doncs el David, l’Ignasi i el seu fill el Jaume. Tanmateix, un cop a London el grup es va completar amb els socis BHA que viuen a London : el Ben i la seva dona Araceli, i els dos Xavi.
El dissabte 16 d’abril ,dia del partit, a  London feia un temps magnífic (23 graus centígrads). El David, que havia anat a dormir a casa del Ben al sud de London, van anar al camp amb el Ben i l’Araceli amb  el cotxe particular. Un cop arribats al camp, el Ben, l’Araceli ,l’Ignasi i el Jaume varen anar a la tenda oficial a comprar records : el programa oficial, samarreta home any 2011 WHU per 20 pounds, i altres.
Primer alguns membres van acostar-se al pub MM’s i desprès ens varem trobar tots al Pub Boleyn, on hi havia un ambient extraordinari de càntics de fe en la victòria, per fer la última pinta abans d’entrar al camp.
El partit era molt important per poder mantenir la categoria Premier el WHU i les entrades estaven totes venudes SOLD OUT. Amb això de les entrades no varem tenir molta sort i estàvem a la ultima fila de la graderia vella UPPER STAND.
Tanmateix l’ambient al camp era magnífic i a l’entrada donaven a cada espectador una bandereta anglesa amb la inscripció “COME ON YOU IRONS” que va fer que  la sortida al camp del jugadors fos molt emocionant amb l’himne “Forever...” a tot volumen i tot el camp semblés un mosaic amb les banderetes . Va esser el millor moment de la tarda amb diferencia.
El partit va començar de puta mare dons als dos minuts a la sortida d’un corner el Robbie Keane marcava l’1-0 pel WHU i el camp semblava que s’havia d’ensorrar de com ho va celebrar el públic. Fantàstic.
Tanmateix desprès les coses no varen anar gaire be i abans de la mitja part l’Aston Villa ja va empatar però no va impedir que a la mitja part anéssim a fer una birra per compensar la calor inusual que feia.
La segona part va esser futbolísticament parlant un disaster amb l’afegit que l’Aston Villa va marcar el 1-2 a l’últim minut. Tothom deia que la salvació aleshores ja era casi impossible.
Un cop acabat el partit, el Jaume, que es el soci més jove de BHA amb 16 anys, va poder accedir a la gespa d’Upton Park per tenir un record de la visita.
Desprès varem anar tots junts al SUPPORTERS CLUB on ens varem trobar amb la colla del John (pare del Nick) que ens va facilitar el poder entrar i que va esser molt amable amb nosaltres i fins i tot ens va convidar a fer unes cerveses mentrestant veiem per la tele la semifinal de la CUP: Manchester City 1 -0 Manchester United.
Al sortir del SUPPORTERS CLUB varem decidir anar a menjar un clàssic pie & mash però s’havia fet tard i ja havien tancat.
Tal i com he dit al principi al vespre es jugava el Madrid 1-1 Barça de lliga i per aquest motiu el Ben i l’Araceli ja varen tornar cap a casa i el David va anar a veure el partit i a dormir a casa del Xavi. El Jaume i l’Ignasi també se’n varen anar cap  a l’hotel a menjar un bocata i a veure el Barça.
El diumenge 17 el Jaume i l’Ignasi varen anar a Wembley a veure la semifinal de la CUP Stoke 5-0 Bolton. D’aquest partit no cal fer comentaris però si us vull dir que el nou Wembley es impressionant, no es pot comparar amb l’antic. Sobretot destacaria la acústica excepcional que hi ha degut a que és un estadi semi-tancat que fa que els càntics dels supporters tinguin una ressonància ensordidora.
Esperem que l’any 2012, que pot esser l’últim del WHU a Upton Park, hi hagi un desplaçament massiu de socis de BHA malgrat que estem a la Championship.
COME ON YOU IRONS
By Ignasi 

WEST HAM UNITED 1 v BOLTON 3
S’acostava la data del primer partit del nostre West Ham jugant a casa i varem rebre la invitació d’en Colin McFaull (Cock Sparrer) per anar-hi amb ell i amb el seu fill Tom, qui em recorda forca a Danny Dyer (Football Factory) i, tambe com ell, gran seguidor del WHUFC. 
Tom es va encarregar d’acompanyar-nos fina a la parada de tren on ens reuniríem amb en Colin, un cop tots junts ens varem dirigir cap a l’estadi. Un cop a dins del East Stand varem fer unes apostes, dues cerveses per cap i en Tom ens va deixar per anar amb els seus amics al Sir Trevor Brooking Stand. La primera part varem dominar el joc i varem tenir ocasions per “matar” un partit que al final perderíem diria que inexplicablement. Penal a favor nostre transformat per Noble a la segona part i un a la primera part errat per Cole que finalment deixa el camp amb alguns xiulets per part dels afeccionats de casa. Resultat final 1-3 que ens va deixar un mal regust tenint en compte el joc realitzat sobretot a la primera meitat del partit.
By Xavi 

WEST HAM UNITED 1 v CHELSEA 3
En primer lloc aclarir que soc seguidor del Liverpool F.C, encara que tinc simpatia pel West Ham United. Així doncs aprofitant unes vacances a Londres, vaig mirar el calendari de la Premier i vaig veure que hi ha havia partit de la màxima rivalitat entre els Cockneys i el Chelsky. Gràcies als amics de Barcelona Hammers vaig aconseguir un parell d’entrades per gaudir de l’espectacle d’Upton Park en directe. La veritat és que estava força excitat amb el partit. Odio a mort al Chelsky i això era un al·licient extra. 
El camí cap a l’estadi va ser una mica accidentat, ja que unes obres del metro van obligar-nos a baixa dues parades abans del destí final. De tota manera aquesta petita dificultat va acabar sent positiva. Vam poder conèixer una mica més el barri i els voltants d’Upton Park. No cal dir que també va facilitar la adquisició de Red Stripe a tots els petits supermercats que trobàvem de camí. Després d’uns 20-25 minuts a peu ja estàvem al camp.
Un cop allà era hora de recollir les entrades (va tocar fer una cua d’uns 20 minutets) i anar a visitar els típics pubs del voltant de l’estadi. Després fer-se les fotos de rigor a la mítica porta de ferro a l’entrada principal, comprar bufandes, pins, etc i cap a dins. La nostre situació era a la tributa Sir Trevor Brooking a la segona graderia. Tot just sobra dels “amics” del Chelsky que, tot s’ha de dir, van animar molt durant tot el partit. Abans de sortir a la graderia, com no podia ser d’un altre manera, varem parar a fer una pinta al bar de l’estadi. Dona gust poder assaborir una bona cervesa amb alcohol dins del camp.
L’ambient a l’estadi era excel·lent. Vam penjar la pancarta del Hammers de Barcelona i això va fer que ens guanyéssim la simpatia de tota la gent. La meva sorpresa va ser que molts ja coneixien el grup. Òbviament venien a fer-se fotos amb nosaltres, etc. Després d’intercanviar impressions amb molts d’ells, era hora de presenciar el partit. Com era d’esperar el Chelsky, molt superior futbolísticament parlant, va marcar molt aviat. Això va condicionar la resta del match, ja que el West Ham va anar a remolc tota l’estona. Tot i així els jugadors s’hi van deixar la pell i supporters locals no van deixar d’animar en cap moment. Quan el partit semblava decidit amb 0-3, va aparèixer Parker amb un gran gol que posava una mica d’emoció al tram final. Finalment el marcador va ser 1-3. L’ovació per acomiadar als jugadors locals va ser apoteòsica. He de reconèixer que em va emocionar. Aquest tipus de fidelitat es la que es troba a faltar a Can Barça, per exemple, en els mals moments.
Definitivament vam gaudir d’una jornada inoblidable, llàstima del resultat, que ens fa pensar d’apuntar-nos amb els Barcelona Hammers al desplaçament anual al santuari d’Upton Park. Up the Irons!!
By Albert 

WEST HAM UNITED 1 v NEWCASTLE 2
Arribem al camp i veient la gentada dins els pubs ens posem a beure llaunes davant d’una “Grocery shop” amb altre gent. Veiem passar quatre seguidors joves del Newcastle que es posen a cantar I tot seguit la gent que estava al voltant nostre contra ataquen amb càntics, insults I alguna que altra llauna de cervesa llençada que no va arribar a bon destí (llàstima). Aquest cop tenim les entrades al Bobby Moore Stand. Partit molt avorrit amb no massa coses a destacar exceptuant el bon començament amb el gol d’en Cole. La segona meitat va ser decepcionant amb una defensa amb falta de contundència i velocitat en algunes ocasions. Alguns ja anaven desfilant cap a casa a falta de 10 minuts de la fi del partit. Al final 1-2 I la gent anant cap a casa amb cares llargues. El millor del partit (per mi com quasi sempre) Scott Parker, que hauria d’estar almenys convocat pel Capello, potser Anglaterra hauria fet un millor paper a Sudafrica.
Ja tinc entrades pel proper partit a casa contra el Blackpool a priori un equip al qui sobre el paper hauríem de guanyar però que estan fent un bon començament de temporada, a veure… Cmon u Irons!
By Xavi 

WEST HAM UNITED 3 v WIGAN ATH 1
Després de no pocs problemes per que el taquiller del Metro entengues que ens dirigiem a Upton park, i després de dos transbords arribavem als voltants de l’estadi sobre les 10’15 h, així que teniem tenmps de sobra d’empapar-nos de cultura anglesa en aquest nostre primer viatge.
Després d’una bona estona a la botiga, que ens va sorprendre per amplitud, varietat i per què els preus no son desorbitats vem sortir d’allà amb la set consumista apagada, ara es tractava d’apagar l’altre set..
Després de pasar per diversos llocs de menjar i tenderetes, on també vem fer una compra, ens varem dirigir al Queens, on hi havia un ambient tranquil.
Després de les primeres pintes era moment d’anar al mític Boleyn, al davant de l’estatua de Bobby Moore, on allà l’ambient si que era especial i això que faltava una bona estona pel partit
Després de la disjuntiva de menjar, passar-nos per l’M&M’s o quedar-nos al boleyn,  varem optar per aquesta ultima, així que vem estar allà fins l’hora d’entrar al camp. La gent era força tranquila, malgrat l’alcohol ingerit. Varem estar a la Bobby Moore stand

Després d’una darrera pinta dins el camp, cap a la nostra localitat i a entonar el Bubbles. Del partit poc a dir, molta superioritat dels nostres enfront un Wigan que va demostrar ser un equip molt fluix. Victòria 3-1 inclus amb un penal aturat.En quant a l’animació una mica decepcionat. Pocs càntics i molt puntuals.
Després del partit i amb les ganes de probar un pie’n mash degut a la cua, vem anar a fer les ultimes pintes al Duke of Edimburgh. Malgrat ser les 5 de la tarda... allò ja semblava nit tancada i ens vem estar una bona estona al pub entre càntics. En resum, gran jornada per al record i que espero repetir. 
By Fer 

Temporada 09 - 10 >>

WEST HAM 1 v STOKE CITY 0
Un altre massiu desplaçament de la BHA. Aquest any, i coincidint amb un concert dels Cock Sparrer, més de 30 membres varem ser a Londres.
Victòria per la minima que ens acostava una mica més a la salvació.
By David

WEST HAM  1 v EVERTON 2 
Aprofitant la participació en la fira de Turisme que cada any es celebra a Londres, la WTM, vam anar a la capital anglesa el soci Nick Simons i jo mateix. Ja ens vam trobar a l’aeroport de Barcelona a les 06:30 del matí, el nostre vol era a les 07:30 del diumenge 8 de novembre. Una hora força intempestiva ser un diumenge però necessària si volíem arribar a  temps pel partit contra l’Everton, ja que aquell dia jugàvem a casa, concretament a les 15:00.
Vam arribar sense cap incidència, un cop allà ell se’n va anar a casa seva i jo a l’hotel, vam quedar per veure’ns al Supporters Club cap allà les 14:00. A les 13:00 jo ja sortia de l’estació d’Upton Park direcció al camp, havia de recollir l’entrada que la Barcelona Hammer m’havia gestionat per Internet.
Vaig passar pel davant del pub Queens, on hi havia força ambient, però no vaig entrar, un cop recollida l’entrada em vaig dirigir al The Boleyn, que encara ho estava més. A part de la parròquia local hi havia gent d’altres països, com ara un grup d’italians, aprenents de hools, amb vestimenta Stone Island. També em vaig fixar amb un grupet d’algun país de l’est, aquests però ja no feien d’aprenent sinó més aviat de graduats, no els hi calia portar roba d’alguna marca en particular per fer veure de quin pal anaven.
Acabada la pinta, vaig anar al Supporters Club. Una segona pinta i al no trobar al Nick, (estava al Trophy Room però no el vaig veure) vaig entrar al camp.
El diumenge es celebrava a Anglaterra el dia d’homenatge als caiguts britànics de la Primera Guerra Mundial, la gent duu durant quasi un mes una rosella de paper (Poppy) a la jaqueta. El partit va estar precedit per un acte de record, amb presencia de soldats uniformats, música de banda militar i al centre del camp un grup portava banderes que mentre la música sonava, van baixar-les fins al terra en senyal de respecte.
El partit en sí no va ser gaire entretingut. El West ham va dominar clarament la possessió de la pilota però qui més encertat va estar de cara a porteria va ser l’Everton, 3 xuts a porta i 2 gols. El Hammers necessitem algú al davant que pugui definir millor, un cop i un altre sempre els atacs acabàvem estrellant-se contra la defensa de l’equip de Liverpool. L’Everton va venir acompanyat d’uns 3.000 seguidors que van animar més que no els locals. Resultat final 1-2 que ens posava en posicions de descens.
A la mitja part em vaig trobar finalment amb el Nick i vam tornar a quedar al Supporters Club a la finalització del partit. Allà vaig conèixer al seu pare i altres amics seus. Una tercera pinta i ja cap l’hotel.
By Super

Temporada 08 - 09 >>

WEST HAM  2 v SUNDERLAND 0 
Nou desplaçament de la Barcelona Hammer I nou record de presència a Londres, amb prop de 25 membres desplaçats. La majoría varem arribar el dia abans, que vem aprofitar per fer les pintes, visites i compres de rigor. A la nit, cadascú va fer una mica la seva, la majoria ens vem quedar pels locals de Soredich, una zona que esta força de moda i que era molt propera on teniem l’hotel. D’altres van preferir aprofitar l’extensa oferta d’oci londinenca i varen poder gaudir de música en directe.
Al matí seguent, després d’un bon esforzar Anglés, metro i ja cap a l’est de Londres.
Aproximadament a les 12 del matí ja estavem voltant per les rodalies d’Upton Park. Vem fer una visita a la botiga del club, on, en ser un dels darrers partits de la temporada hi havia ofertes força interessants, com per exemple samarreta oficial per 20 pounds i estampación gratuita. Després de voltar pels tenderetes de Green street ens varem dirigir a la primera parada habitual, el Queens. Tornavem a fer el nostre desplaçament anual en epoca primaveral, i d’aquesta manera ens tornavem a trovar amb una temperatura força agradable que va fer que estiguessim tota l’estona a la terrassa del pub.
Després d’una bona estona alguns varem passar a saludar als coneguts del Supporters Club per acabar de fer el previ al Boleyn, on l’ambient com sempre era bó.
Un cop a dins, vem situar-nos a la Bobby Moore Upper, a la part més alta i vem poder penjar la bandera i estar tots junts. Bé, això d’estar tots junts es un dir, perquè el fet que es serveixi alcohol als bars de l’estadi va fer que allò fos un continu pujar i baixar del bar a la grada.
Els nostres van imposar-se per 2-0 en un partit comode enfront el Sunderland, que la veritat, no va presentar perill en cap momento. Per part dels hammers varen jugar: Gren; Neill, Ilunga, Upson, Spectror; Tomkins, Boa Morte, Noble, Stanislas; tristán I De Michelle. Els autors dels gols, Stanislas i Tomkins. El gol de Tomkins va ser al poc de començar la segona part, el que va fer que molt estessim encara al bar…
Bon desplaçament de la gent del Sunderland, que malgrat la llarga distància va omplir gairebé tota la grada baixa destinada als rivals.
Un cop acabat el match avrem anar al Duke of Edimbourg a seguir bevent. Allà i varem estar força estona i vem veure el partit del Barça per TV. Alguns de nosaltres vem fer una expedición capitanejada pel Ben on varem descubrir alguns pubs força xulos de la zona de Plaistow.
Al vespre tornada a l’hotel, sopar i la majoría varem sortir per la nit (oi Xavi?).
El dia seguent, la majoría a voltar per Camden i després de dinar, cadascú es va separar per agafar els vols de tornada, ja que la majoría tornavem diumenge. El grupet de Heathrow va tenir una tornada del més plàcida.
Salutacions a tots els desplaçats, en especial als navarros (ese patxaran!), al grup de Heathrow (esos 600!) i també records al Kinky, l’Spermi i el Nick (que es van perdre el viatge per primer cop) i al Toni i l’Ignasi (que malgrat les ganes mostrades finalmente no varen poder venir). I segur que més d’un li envia records al Salchicha.
by David

WEST HAM 3 v NEWCASTLE 1
Ja no valien més excuses, havia arribat el nostre gran moment de presenciar en directe un partit del nostre estimat equip WHUFC a Upton Park, era el nostre primer partit per tant, tot havia de sortir rodó i així va ser. Després de tenir-ho tot lligat (avió, hotel, entrades ...) només ens faltava que arribés el dia assenyalat.
És dissabte 20/9, arribem a Londres sense cap entrebanc, estem una mica pel Centre i ja ens dirigim cap a Upton Park (el temps se'ns tirava a sobre) per tal de fer "el tour de rigor" que ens havien marcat el Lluís i el David. Només baixar del metro ja comencem a respirar ambient hammer pels 4 costats. Primera parada obligada va ser el Queens on ens varem trobar amb gent de Bilbo (eren una desena) i a on varem començar a fer de relacions públiques (presentacions,repartiment d'adhessius, ...), alguns dels presents en el Queens ja coneixien la BHA. Seguint el nostre tour, varem arribar al tenderette del Cass Pennant, en aquí ens varem trobar amb gent de Cádiz i Granada, la passió per aquest equip no té límits. A destacar la calor que feia en aquells moments (i no era degut a la indigesta, je je je) i el gran ambient que hi havia pels voltants d’Upton Park. Ara si que el temps era molt just, així que una visita molt ràpida a la botiga del Club, la qual està força bé i directes cap al Boleyn on varem coincidir amb gent de Ciutat Vella i de la Terra Ferma (als quals els varem explicar el que és la BHA i es van mostrar força interessats). Ja dins el camp que estava ple, ens varem posar just al costat de la grada de Bobby More, on tot el partit van estar dempeus i animant (pell de gallina al sentir l'himne, si ha de ser per sentir-ho), per part de l'afició rival també van omplir la seva grada, just al començar el partit van treure una pancarta que deia: Cockney Mafia Out, tot i això, no van fer gaire soroll. Animació constant dels hammers durant els 90 minuts i bon partit dels nostres jugadors, a destacar els primers 20 minuts de la segona part on ens van fer disfrutar de valent. Victòria final per 3-1, que ens va fer pujar alguna posició i ens va fer ocupar els llocs de davant de la classificació (bon inici dels hammers). A la sortida del camp cap incident a remarcar i a continuar celebrant la nostra victòria pel centre de Londres.
Aquest ha estat el primer desplaçament dels molts que ara farem, ja que això és la òstia (si ha d'anar per sentir realment el que és).
Des d’aquestes línies volem agraïr tant en el Lluís com el David ja que sempre que els hem necessitat ens han ajudat.
by Farners & Salvador

Temporada 07 - 08 >>

WEST HAM UTD 2 v NEWCASTLE 2 
Divendres al matí alguns Hammers barcelonins ja corríem per Londres. Per la tarda el típic recorregut pel Soho (Carnaby, Lillywhites, Virgin, etc.) i després varem anar a remullar-ho a Camden. Un cop allí vaig rebre l'esperada trucada: El Santi ja estava a Londres. Varem anar a recollir-lo i cap a l'hotel. Aquest cop (malgrat sembli impossible, el Royal National estava plé) ens varem allotjar a prop de Liverpool street, en un hotel que estava molt bé. La zona era molt moguda per la nit, i per allà varem quedar-nos. Varem anar a sopar a un pub. Tot seguit varem anar a un parell de locals i cap a les dues els Veterani ens retiravem i varem deixar el tema de locals nocturns per als més joves… Us podria donar més detalls el Carles, ja que van arribar a l'hotel cap a les 7, però crec que la ingesta d'absenta fa que no recordi gaire cosa... 
Al dia següent, dia del partit, sobre les 12 ja estavem al camp. Trobada amb els altres amics vinguts des de Catalunya, els d’Iruña i amb els dos companys vinguts d’Italia. Botiga, paradetes i directes al Queens on van acollir-nos molt bé, convidant-nos a cervesa un grup de gent que haviem conegut un parell de mesos abans al Nou Camp. Després al Supporters Club i al Boleyn, amb gran ambient també.
També van venir a veure aquest partit una dotzena de membres de l’equip del Nick, el West Ham que juga la Barcelona International Football League.
El partit normal, res espectacular. Tornavem a estar situats allà a dalt de tot i, sense res en joc, l'ambient va ser fluixet: Un parell de càntics de Bubbles i un parell de càntics saludant a Paolo Di canio, que estava just sota les nostres localitats.
Això va fer que després del servei de bar amb alcohol que hi ha a la mitja part, molts entressím al minut 20 de la segona part, i alguns altres ni tornessin a pujar i anessin cap als pubs. 
El partit acabà en un 2-2 després d'anar dominant els hammers per 2-0 la primera mitja hora. La primera part, amb quatre gols, va ser força distreta. 
Després del partit, al Queens i al Duke of Edimbourgh, on vem tornar a ser focus d'atenció. Ens xerraven, feien fotos, ens convidaven. Si haguéssim portat el doble de bufandes les haguéssim venut... Vem veure un troç del partit del Barça que tenien posat a la pantalla gegant del pub i cap a l'hotel, no passant desapercebuts en el trajecte de tornada en metro.
Després varem anar a sopar a una pizzeria i després a una festa de ska que estava a 2 min del hotel, així que de conya.
El dia següent, la majoria dels 30 desplaçats van tornar a Barcelona. Uns quants però varem fer un tour per UK diumenge i dilluns per arribar a Manchester, ja que es jugava la tornada de les semifinals de la Copa d’Europa entre el Manchester United i el FC Barcelona.
Un any més, gràcies a tots els desplaçats.
by David

WEST HAM 0 v CHELSEA 4
El partit comença per a nosaltres quant decidim tirar cap a Upton Park al voltant de les 11.30, decidim escollir com a mitja més rápid per a arribar al metro. Un cop dins del metro començem a veure als primers seguidors ataviats camb els colors i samarretes del West Ham. Poc a poc el metro es comença a omplir de seguidors hammers que es dirigeixen cap al nostre desti. Un cop arribats a la parada d’Upton Park, veiem la cuantitat de gent que es dirigeix cap a l’estadi, també observem la presència de la madera en la propia andana de la parada així com en tota l’estación de metro.
Al sortir de l’estació es notava que hi havía ambient de partit, molts hammers en els carrers propers al estadi a falta de gairebé 3 hores per el partit, marxant cap a Green Street veiem les primeres paradetes venent material del WHUFC, bufandes, banderes, gorres, etc… Fem les primeres compres del día en aquests stands jejeje i ens dirigim cap a la porta principal del estadi, en aquest moment estaven arribant els jugadors del Chelsea, hi havía poc més d’un centenar de seguidors que vàren donar la “Benvinguda” als Blues, en especial al més odiat per la afició Hammer, Frank Lampard. Va arribant l’hora del partit, falta menys d’una hora per a l’inici i es cuan es començen a veure  als primers seguidors del Chelsea per als carrers… A falta de 10 minuts decidim al no disposar d’entrades anar a dinar, cuan arribant a una plaça propera ens para un reventa i ens ven unes entrades per al partit, total que per 43 lliures podíem veure un dels millors partits en cuant a ambient es refereix.
Ja dins del camp l’ambient fenomenal, el camp a rebossar, ni una sola entrada a guixetes. Segons les cifres oficials, 34.969 espectadors. Salten els equips al camp i comença a sonar el “ I´m forever blowing bubbles“. Animació impresionant de les dues aficions, en particular  els aficionats Blues dons desde ven d’hora van trobar-se amb el marcador de cara, acabant amb un resultat final de 0-4. Al finalitzar el partit, la afició Blues es retinguda uns 30 min. I a la sortida del camp en corteo tots junts cap a l’estació d’Upton Park.
By LLuís

WEST HAM UNITED 1 v BOLTON WANDERERS 1 
El 3 de Novembre es va celebrar a la localitat anglesa de Wolwerhampton prop de Birmingham un concert de la mítica banda londinenca Cock Sparrer, molt esperat pels seus seguidors, que no són pocs, degut a l’escassetat de les seves aparicions en públic. Va tenir lloc al Civic Hall, però lo curiós del tema és que aquest mateix dissabte se celebrava un partit de la first division en el que els locals del Wolwerhampton Wanderers rebien als nois de Black Country del Bristol davant l’estupefacció o més ben dit la sorpresa de molts punks i skins que es trobaven amb bars abarrotats de casuals a la espera de fricció amb els seus contrincants, que malgrat de la forta presència policial, van produir-se enfrontaments entre ambdues aficions.
Poc després d’aquesta anècdota començava el show musical en el qual, abans de tocar els Headliners varen pujar a tocar els Riot Squad , grup angles de la dècada dels 80 que intentaren escalfar l’event però sense molta fortuna davant la minça presència de públic que continuava en els pubs adjacents al Civic Hall engolint pintes.

El segon grup en tocar foren els Goldblade, gran grup de punk rock angles el cantant del qual, una vegada més ens va demostrar els seus dots de showman durant tot el set.
El tercer grup foren els londinencs Deadline, una de les bandes que més toquen dins del panorama Punk europeu, que degut a les seves taules executaren un set correcte i ple d’entusiasme.
La quarta banda fou ni més ni menys que els llegendaris U.K. Subs que enarboraven  la seva pancarta resant 30 anys donant guerra en els escenaris de tot el món i en la línea del front. El seu vocal Charlie Harper, malgrat ser sexagenari va donar la talla i donava mostres de tenir corda per estona.
La cinquena banda en aparèixer davant el deliri del personal congregat foren uns altres mítics del Punk Rock angles, els Slaughter & the Dogs que malgrat dels anys que porten a les espatlles mostraren una imatge jovial i plena d’energia.
Finalment i amb el recinte totalment abarrotat van aparèixer els més esperats i els més estimats,
Cock Sparrer de nou en un escenari entregant al seu públic fidel hit rere hit amb la col·laboració de cada ànima present cantant alhora cançons que han perviscut durant 30 anys i segueixen acumulant unes emocions interminables. Entre el públic congregat es va poder apreciar la notable
presència de grups arribats de Catalunya i  Euskal Herria i es podien apreciar els colors del F.C.B.
per diversos llocs de la sala. La majoria dels assistents òbviament eren anglesos malgrat una part
important era formada per punks i skins de tota la geografia europea, cal apreciar la diversitat que
englobava tal esdeveniment de generacions joves com persones de més bé entrada edat i de diversa
inclinació política malgrat que això no fou objecte de que tot l’espectacle transcorregués de forma normal.
Al matí següent un petit reducte va acudir a Upton Park per a presenciar el WHU- Bolton , amb la sort de poder-nos ubicar en el fons més sorollós i fidel de l’afició Hammer on durant tot el match no es va parar d’animar als Irons, llàstima que en els darrers compassos del partit el Bolton va empatar davant la decepció local. Gran estand de Cass Pennant on el seu fill es va quedar sorprès de la presència de simpatitzants de la Barcelona Hammer Association. Un cop més per Green Street com en els pubs dels voltants on no donaven crèdit com aquests subjectes de Barcelona apareixen per aquests vells barris aupant als Irons, al final es va poder assaborir la victòria del F.C.B. enfront el Betis en el mític Boleyn davant l’estupor dels locals, a qui no els feia molta gràcia les
celebracions d’aquells foreigners, però els varem fer entendre que ens uneix el Claret & Blue de les nostres samarretes.
by Comando Brugal Cacique

Temporada 06 - 07 >>

WEST HAM UTD 1 v EVERTON 0 
Finalment gairebé una vintena de membres vem realitzar el desplaçament oficial d’aquesta temporada de la Barcelona Hammer Association, una xifra prou respectable considerant la distancia i l’esforç econòmic que aixó suposa.
La gent es va muntar una mica el viatge a mida i hi ha qui va arribar desde tres dies abans com els qui van apurar i van venir el mateix dissabte (aquets, degut a un retard amb el vol varen arribar amb el temps just d’entrar a l’estadi).
Després de sopar el dia abans ja un gran gruix del grup en un restaurant del Soho (més d’un va acabar fart dels orientals, juasjuas!) i fer unes pintes pel centre, alguns es varen retirar a descansar pel dia seguent i d’altres van seguir, per acabar al ja clàssic ‘Barselona’ tirant la canya a les espanyoles que hi havien al crit de ‘vaya pedo llevas, colega’) 
El dia del partit al migdia varem anar trobant-nos tots a les próximitats de l’estadi, per fer un autèntic “Tour de Rigor”: Varem estar a la botiga del club, després saludant a alguns jugadors (Benayoun es va sorpendre en veure d’on veniem), als tenderetes de fora, al tenderete del Cass Pennant (a qui hem d’agrair-li que ens obsequies amb una bufanda per cada un dels desplaçats), al Supporters club (on ens havien convidat a entrar) i finalment al Boleyn (on vem coincidir amb uns xavals que havien vingut d’Asturies). Realment un pre-partit on varem anar de bòlid i que va fer que apurant cerveses entresim amb el temp just de sentir l’himne. Varem desplegar una pancarta que posava ‘Barcelona Hammers’, i vem llençar uns quants globos gegants, malgrat que amb les presses amb que varem arribar no ens va donar temps a inflar els 50 que duiem.
Bona animació a l’estadi, victòria per 1-0 amb gol de Zamora i a patir tot el partit, dons eren tres punts claus per a la nostra supervivència.
Al descans, com no, cerveses a dojo. Realment les mitjes parts alli son divertides, i es que el fet de fer unes pintes a l’estadi no té preu…
La nostra sorpresa, però, va ser quan ens van dir que durant el descans havien anunciat pels altaveus la nostra presència i ens enviaven una salutació… realment es d’agrair la  deferència per part del club, ja que a part, també ens van donar la benvinguda en el programa Oficial.
Després del partit varem anar al pub Duke of Edinbourgh on vem celebrar la victòria amb unes pintes. Realment vem haver de fer molts cops de ‘public relations’ ja que molta gent s’acostava a xerrar amb nosaltres, inclus es fotografiaven amb la nostra bandera.
Al vespre ens vem dispersar en grupets i cadascú va fer una mica pel seu compte, i el diumenge gairebé tots tornavem cap a casa amb la sorpresa de que en l’article del partit al Sunday Mail també citaven la nostra presència… deien que com pot haver-hi gent que tenint a Ronaldinho i Messi a casa sigui capaç d’anar a veure el West Ham… dons si!, som capaços!
Salutacions i agraiments a tots els deplaçats per l’esforç fet… i l’any que ve hi tornarem… i encara en serem més! 
By David

WEST HAM UNITED 1 v SHEFFIELD WEDNESDAY 0 
A final del mes de novembre jo i uns amics vam pujar a Londres per animar al West 
Ham United en el seu partit contra el Sheffield. El primer que vam fer va ser 
reservar el vol (Ryanair of course) i desprès vam pillar l’hotel per internet a la zona
de Paddington. Com volíem tenir-ho tot lligat vaig comprar les entrades a la pagina 
web del WHU ( molt recomanable per als que aneu a algun partit a Upton Park ) i 
uns dies mes tard vaig rebre per correu a casa meva les entrades per al partit. 
La nit abans de sortir cap a Londres la vam passar a Calella, on vam estar fent 
unes pintes i practicant angles al Pub Alcatraz. El dissabte ben d’hora vam marxar 
cap al aeroport de Girona . S’ha de dir que al nostre vol viatjava mes d’un heavy, 
doncs la mateixa nit tocaven a Londres els mítics Motorhead.
Un cop vam arribar al aeroport vam agafar el Stansted Express que ens va deixar al centre de Londres i desprès vam pillar el metro per anar primer al hotel a deixar l’equipatge i desprès per anar cap al camp. I com gairebé sempre que he anat a Londres la linea de Hammersmith no funcionava be i ens va fer arribar tard a l’estadi, perdent-nos l’ambient previ al partit . De camí cap al camp vaig comprar el programa del partit i em vaig creuar amb dos companys de Barcelona que també venien a veure el partit i que van acabar comprant la entrada a la revenda.
Del partit cal dir que el Sheffield va gaudir de moltes ocasions que per sort no van saber aprofitar i el nostre West Ham no va perdonar i vam sumar 3 punts d’or contra un rival directe. Hi havien molts Supporters desplaçats del Sheffield que van estar animant força al seu equip des de el Centenary Stand, encara que tota la estona cantaven la mateixa cançó. Els Hammers van estar molt freds tot el partit, només s’animava a estones però fins i tot la tribuna animava. Suposo que no les tenien totes ja que el partit va ser molt igualat.
Un cop acabat el partit vam anar a pillar material al tenderete del Cass Pennant. Aquest dia tenia moltes coses interessants: des de bufandes dels Inter city firm fins a felicitacions de Nadal amb fotos hooligans. El mateix Cass Pennant en veure que havíem vingut de Barcelona a donar suport al West Ham i les lliures que m’estava gastant em va regalar un polo, tot dient que s’apropava el Nadal...
Desprès del matx vam anar al Pub Queens a fer unes pintes, fer uns càntics i comentar la jugada. Un cop allà ens vam enterar de que volen tirar a terra el pub. Nosaltres vam col·laborar amb la nostra firma per tal d’evitar que acabin amb un pub històric per a tots els Hammers.
Al dia següent parlant amb un antic membre dels ICF que ven CD’s i DVD’s al mercadillo de Candem em va explicar que a part dels sis Hammers barcelonins que havíem anat a Upton Park també van haver-hi Hammers vinguts d’Itàlia i d’Àustria.
by Jordi “Cockney”

Temporada 05 - 06 >>

WEST HAM UNITED 2 v TOTTENHAM 1
El meu cap de setmana a Londres per veure l'ultim partit de la temporada va començar aviat el dissabte pel matí per a agafar el vol a les 11 a Stansted.
Clar, deixo un matí precios de Primavera a Barcelona, i arribo a la pluja Británica. 
Pas o el día per les botigues d'Oxford Street, Carnaby Street i Soho, i després d'una llarga migdiada desperto a les 9 del vespre, i massa cansat per a surtir poso la tele… per sort, en el mateix moment començava un documental sobre Bobby Moore. 
No es la millor forma de pasar un dissabte per la nit a Londres per a un solter, però més content no es pot estar, i tenia un altre día molt llarg l'endemà. 
Em llevo a les 8, i baixo a per un gran esmorzar anglés, i abans de les 10 estava ja camí a Upton Park. 
Sort que he sortit d'hora, ja que tots els trens en direcció est han estar suspesos, i per aixó vaig haver d'anar al Nord, Sud, Oest, i després, per fí, al Est, direcció a la meva Mecca ! 
He quedat amb la meva familia a les 11, llavors em paso per la botiga del club per a buscar algunes coses de la Cup Final. Compro un polo i una bufanda. Vaig trobar-me amb el meu tiet i amb els meus cosins. 
Em temía que la policia fes tancar els pubs per ser un partit tan tard i per ser un derby enfront els Spurs. Tenia raó. Hem arribat al Stanley, i tot tancat per ordre de la policía. La poli deu disfrutar de ser odiada! Anarem al Supporters Club, i hi había molta gent, i molt millor per a la meva butxaca! 
Quant l'ambient començava a ser boníssim, arribaven les primeres trucades... El partit estava suspès! Ningú sabia res més, estava suspès, I encara, per a nosaltres, sense motiu aparent. Una mitja hora més tard, arribava més informació: Tottenham volía aplaçar perquè els seus jugadors tenien diarrea!! HA HA HA!, La veritat, el Tottenham s'havia cagat en venir a Upton park! 
jo pensava que sería impossible que els Spurs ens donessin el partit a nosaltres, i una victòria 3-0, perquè ells necesitaven els punts per a assegurar la cuarta posició, es a dir, la lliga de campions, pero continuaven els rumors, els Spurs no venen... 
Sería un gran putada per a mi, i uns suecs, irlandesos i americans que también vingueren, però pensava que sería genial per a la final de copa. Una setmana més de descans i preparació, i cap possiblitat de suspensió o lesions. 
Una mica abans de les dues, rebem la confirmació que si, hi ha partit. 
Quina merda! Habiem fet plans per a anar al West End a un Strip Club!
Les nostres localitats eren més o menys en el mateix lloc que en el partit contra el Man Utd en l'Upper East al costat dels jueus i en l'ultima filera, perfecte, perquè podré estar tot el partit d'empeus sense molestar a ningú… menys a ells! 
Vaig pasar més temps insultant-los que mirant el partit, i veure a ells amb samarretes del Barça era massa! Però es clar, si ells guanyaven, i el Barça guanyava al Arsenal, els Spurs tenien lloc a la Lliga de Campions. 
Un golas de Fletcher era igualat per l'empate del mini-judas, Defoe, però el nostre propi jueu, Benayoun, va marcar el gol de la victòria i Upton Park va esclatar!
L'Arsenal va guanyar també, i amb aixó, els Spurs quedaven cinquens, i en llocs de UEFA com nosaltres! 
Tot aixó després de estar tan segurs a principis de lliga que aquest sería el dia que ens enviarien a segona! Cabrons! 
Ens hem quedat una estona después per a escoltar a en Pardew i Reo Coker i veure la volta d'honor. I deprés a per cevesa al Duke of Edinburgh. 
La meva familia va marxar, i jo em vaig anar a trobar amb amics meus de westhamonline.net en el Wakefield. 
Desde alli, varèm anar a Liverpool St per a seguir amb la festa, i quant va tancar el pub, varem anar a casa d'un d'ells, (que te una altre web del West Ham força bona, www.6goals.co.uk ) per a celebrar-ho amb champagne. 
No se com, pero vaig arribar al meu hotel a Kings Cross una mica més tard de mitjanit. 
Del dia després no recordo massa… vaig perdre l'esmorzar de l'hotel, i quant agafava el bus, el meu únic pensament, prop de Tower Hamlets, era agafar una bossa de plàstic per a vomitar. 
Desperto amb el bus arribant a l'aeroport, amb la bossa encara buida, però perdo gairebé dues hores de la meva vida en aquest bus, maleïts ovnis i extraterrestres!
Que més puc dir? 
Hem guanyat contra els putos Spurs en el darrer partit de la temporada, i una setmana abans de la final de la copa, i a més la temporada vinent estem a Europa! 
Millor Imposible? COME ON YOU IRONS!!! 
by Ben

WEST HAM UNITED 3 - BIRMINGHAM 0 
Finalment havia arribat el dilluns 13 de Febrer. Despres de tres dies a Londres, ens vem apropar a Upton Park 5 hores abans del partit, i alli, després de dinar algo, ens vem juntar amb la resta de companys que arribaven al mateix dia. En total, més de 10 membres de la Barcelona Hammer estavem a Upton Park. 
Després de fer la volta de rigor per tenderetes, botiga oficial i paradeta del Cass, i després de comprar el Oficial Program, on per cert sortiem, ens vem dirigir al Boleyn. Alli ens vem passar gairebé un parell d'hores entre pintes i càntics i repartint les nostres enganxines, que eren molt ben acceptades... Realment va estar molt bé. 
Um cop al camp, moment álgid amb la sortida dels Hammers i l'himne, i un emotiu minut per Ron Greenwood. 
El partit va estar força bé, gran ambient i bona victòria per 3-0. Al descans varem desplegar una pancarta: “Barcelona Hammers will beat Chelsea on Champions”. La gent ens aplaudia i ens feia fotografies. Durant el descans varem seguir amb les cerveses. 
Després del partit varem dirigir-nos al Supporters Club, on vem seguir amb la festa i no vem parar de repartir enganxines i xerrar amb molta gent del West Ham.
Un dia inolvidable.
By David

WEST HAM UNITED 1 - MAN UNITED 2 
Durant el vol a Londres va morir un dels grans del fútbol británic i europeu.
Per la mala sort de ser d'Irlanda del Nord, no va arribar a ser un dels grans del fútbol mundial.
George Best ha mort, i les possiblitats d'una victòria nostra també.
Aquest fou el meu primer partit a Upton Park desde un empat enfront el Leicester la temporada passada,
i el meu primer partit del West Ham desde el Play-Off Final a Cardiff.
Per fi, adeu a Rotherham, Stoke, Burnley i per suposat Millwall, i benvinguts Manchester Utd!
Uns partits molt bons per part nostra, i la mala ratxa del Man Utd em van omplir d'optimisme en els dies previs al partit, pero quan em vaig
enterar de la mort de Best, sabia que la victòria no podría ser… mira la derrota contra un fluix Notts Forest en el primer partit després de la mort de Brian Clough.
Bé, després d'unes pintes al Lord Stanley de Plaistow amb uns amics de westhamonline.net , i Pie'n Mash al Nathans, va arribar l'hora del partit!
Les nostres localitats estaven a tocar amb l'afició dels Reds, el que significava una tarda de diversió per a nosaltres!
Abans del partit sortiren dos gegants del fútbol anglès sobre la gespa, Trevor Brooking i Bobby Charlton.
Tots dos parlaren una estona sobre Best, i així començà un minut d'aplaudiments per a en Georgie.
Vaig veure una bandera de un Manc amb un dibuix de les samarretes de Moore i Best unides. Un gest bonic. 
Mentre el camp cantava Bubbles, Harewood va marcar! 52 segons i 1-0!!!
El camp va explotar, pero em vaig sentír una mica vergonyós, no podem guanyar avui… o si...!
El West Ham va jugar bé, i la defensa de Man Utd tenia molts problemes amb Harewood i Etherington.
Després de només mitja hora de joc Fergie va substituir Silvestre per Neville.Els diables vermells tenien por! 
lArribà el descans, una cervesa més i una ullada a las Hammerettes! 
Un altre cop, un gol durant la primera errada dels Bubbles de la segona meitat, aquest cop per Rooney, perfecte per a la premsa 
Britanica , ja que sempre insisteix a assegurar que Rooney es el nou Best.Cinc minuts després, va marcar O'Shea, amb l'ajut de Rooney. 
La afició del West Ham no va parar de cantar i donar suport, pero l'empat no va arribar. 
Be, 44 minuts de victòria enfront el Manchester Utd no esta del tot malament, el gran esforç de l'equip i dels hintxes em van omplir d'orgull. 
Unes cerveses més a The Central de Barking Rd, i retorn cap a casa, i el día después cap a Rubí.
Vaig perdre la meva veu, si us plau, si la trobes per E13 truca'm al 93... 
Moore & Best - R.I.P.
West Ham Utd - Back Where We Belong
By Ben

Temporada 04-05 >>

WEST HAM 1 v MILLWALL 1 
Amb motiu d'aquest partit un membre de la Barcelona Hammer Association es va desplaçar fins a Londres per presenciar un dels derbis londinencs amb més tensió, si no el que més. A més, estaba en joc una plaça als llocs que donaven dret a jugar el play-off d'ascens. Des de ben matí el desplegament policial tant al metro com als voltants d'Upton Park era ja bastant espectacular i tots els pubs, que habitualment i amb motiu dels partits estan a reventar de seguidors hammers, estaven tancats i literalment tapiats amb fustes les portes i finistres, fins i tot la estatua de Bobby Moore. Aquest fet va fer que Green Street estigues ple a vessar de seguidors hammers. Cap a les 10.30/11.00 a.m varen arribar els seguidors del Millwall ben controlats i protegits per la policia, sense que es produís cap tipus d'incident. En lo futbolísticament parlant la primera mitja hora va ser de domini del Millwall que va posar-se per davant amb un gol de Barry Hayles que poc després i faltant 10 minuts pel descans va ser neutralitzat per un gol de Marlon Harewood. La segona part va començar amb un West Ham que va apretar de valent però que no va poder materialitzar cap de les ocasions creades. Final del partit i molta gent va sortir decebuda per no haver pogut donar una passa endavant i de passada deixar sense opcions a l'etern rival pels play-off d'ascens. Destacar també la presència de unes quantes persones de Xerez i seguidors del West Ham a aquest partit.
By Sergi ensaimada

WEST HAM 1 v IPSWICH TOWN 1 
Amb uns quants dies d'antelació al partit aterrarem a la capital londinense amb 
el proposit de poder aprofitar el viatje lo màxim posible i disfrutar ademés del 
partit (Per suposat) de altres events com concerts, festes, compres, etc. El partit 
es disputà dissabte per la vesprada amb un cel ennubolat i amb pluja intermiten 
(per variar). Aproximadament 4 hores abans ens donarem cita per les 
inmediacions de l'estadi, encara que era pronte ja començava a haver gent als 
pubs habituals i pel carrer. Despres de recorrer practicament tots els pubs de la 
zona anarem al camp no sense tindre algun que altre malentés en alguns 
seguidors del Ipswich ja que aquesta volta no ens va quedar mes remei que 
comprar les entrades al costat de l'afició rival. El partit va tindre els seus 
moments, uns mes vibrants que els altres pero amb dominacio del joc per part 
del WHU. Amb tot a favor la victoria es va resistir i el resultat fou de 1-1 
(Machay min.11 per part del WHU i Counayo min.57 per part del l'Ipswich) un 
resultats que no va ser just per al West Ham després de el partit jugat. La 
animació va ser prou bona durant tot el partit i mes intensa al final per els constants contracops dels jugadors hammers. Amb tot la gent va sortir del camp amb una bona sensació. La entrada va ser d'uns 29000 espectadors i en principi no es va registrar cap incident destacable als voltants del camp.
By Dani oi!

WEST HAM 1 - NORWICH CITY FC 0 (FA CUP)
Partit corresponent a la 3º ronda de la F.A Cup jugat a Upton Park i on gràcies a un gol de Marlon Harewood, faltant 9 minuts per acabar els noranta reglamentaris, van poder els hammers passar a la següent ronda. Presència molt nombrosa de seguidors del Norwich City que van estar compartint pub amb els seguidors locals sense cap tipus d'incident. Ja dins l'estadi bona animació tant local com visitant i presència d'un membre de la Barcelona Hammer Association.
By Sergi ensaimada

Temporada 03-04>>

WEST HAM 1 - MILLWALL 1 
Només acavar la temporada pasada i després de la gran decepció de tindre que vore jugar al WHU en la first división, decidírem estar presents a un dels enfrontaments més clàssics de la lliga anglesa que per questions esportives feia al voltant de deu anys que no es veia. Les gestions pera la compra de entrades tenien que ser ràpides per la gran demanda que es preveia, ja que al baixar de categoría la gent es volcaria amb l'equip i més en partits com aquest.
Al finals de juliol i amb el biliet d'avió comprat vam començar el més difícil, trobar entrades. Amb tots els esforços fets per la nostra part i per la de altres companys per trobar entrades, ens va ser imposible trovar-ne cap i vam marxar el divendres dia 26 de setembre a Londres sense entrades.Arrivà el diumenge 28 (dia del partit) i ens desplacarem cap a Upton Park tres hores abans (9:00) amb l'intenció de trobar entrades a la revenda. A l'anada ens trobarem tota la linea de metre deserta, la veritat es que no sabiem el que ens podriem trobar, perque encara que no era la primera volta que anavem a vore al West ham no haviem presenciat un partit de estes caracteristiques. Al arrivar al East End tots els comerços tancats i la poca gent que hi havia eren els primers casuals que ja estaven fent la espera mentre es prenien el tradicional “breakfast-dinner” en els contats menjadors que hi havia oberts. Policies per tot arreu i de totes les formes a cavall, a peu, en moto, furgoneta, helicopter... quan nomes portavem un hora pels voltants trobarem a un revenda que ja ens alertava de que s'estaven enfrontant uns quants carrer mes abaix aficionats dels dos equips. Al moment s'escomençen a escoltar sirenes per tot arreu i policia corregent cap al suposat lloc de la baralla, durant uns moments hi ha confusio a la zona. Decidirem agafar un bon lloc enfront del “Boleyn” (Un dels pubs on es pot trobar més ambient els dies de partit a Upton Park) el qual estava literalment tapiat ja que es trobava en el suposat itinerari per el qual tenien que pasar els supporters del Millwall per a anar al camp. A poc d'escomençar el partit la policia intentà fer enrere a tota la gent que feia la espera dels aficionats del Millwall produin-se incidents amb la policia. Entrarem al camp amb el partit escomençat (12:15) i encara es quedà gent fora per esperar el corteo visitant.El WHU dominà la primera part i marca el primer gol del partit (Connally min.25), tot el camp canta com mai els aproximadament 600 aficionats del Millwall enmudien per moments. Quasi al final de la primera part entra al camp un grup de uns 75 hooligans del Milwall dels grups abans mencionats. Els quals intenten fer una invasio de camp pero son parats per la policia. En la segona part l'equip es tancà enrere i el Milwall va fer el 1-1 (Cadill min.73), resultat final del partit. A la sortida enfrontaments amb la policia i baralles aillades per les rodalies del camp i del East end. A destacar també la bona asistencia ( 31.626 persones segons dades del club, dos d'ells de BHA) per part de la aficció en general.
Un partit i un ambient per vore... Salutacions per a les persones que es van preocupar desinteresadament per a ajudar-nos a trobar entrades(Pau i Lluis). Gracies! 
By Dani

WEST HAM 1 - ROTHERHAM 0 
Tres membres de la Barcelona Hammer es varen desplaçar a Upton Park i varen poder gaudir del bon ambient dels pubs propers a Upton park i de la victòria dels Hammers per la minima. Com ja es habitual en els desplaçaments de la BHA, a la mitja part varen proseguir bevent cervesa en els bars de dins de Upton Park, ja 
que a diferencia d'altres grans lligues, el consum d'alcohol está prohibit a la graderia, pero no als passadissos de l'estadi durant el descans... la pega d'aixó esque les cues a la mitja part sòn quilometriques... El West Ham va vèncer per la minima en un encontre molt disputat i el suport de la grada va ser desiciu per a aconseguir els tres punts. Malgrat la victòria, que acostava als Hammers a posicions de play off, en aquesta temporada no es va poder aconseguir l'ascens. 
Segurament el fet més destacat per a nosaltres es que aquest desplaçament va aparèixer ressenyat en el Programa Oficial del West Ham, on destacava el nostre suport a tants kilometres de distància.
Com es habitual, el cap de setmana va proseguir entre compres a botigues i pintes als pubs londinencs. La botiga del West Ham tenia material de molta qualitat, pero el problema com gairebé sempre que un está a Anglaterra, era l'elevat preu...
Un gran dia per als membres desplaçats desde terres catalanes.
By David

WEST HAM 3 - WEST BROMWICH ALBION 4 
Partit corresponent a la divuitena jornada de la First Division i on el West Ham rebia al primer clasificat, el West Bromwich Albion, que estaba fent una bona campanya fora del seu camp. Presència molt nombrosa de seguidors del West Bromwich Albion així com a de policia, ja que la setmana anterior i amb motiu d'un partit de la F.A Cup contra el Tottenham, es varen produir incidents bastant importants que va provocar la detenció d'uns 100 seguidors hammers. El partit va ser força interessant ja que només portavem 18 minuts de la primera part i el West Ham ja guanyaba 3-0 al lider. Quan tothom pensaba que donavem una passa important per a situarnos als llocs capdavanters de la clasificació va venir la reacció del West Bromwich Albion que abans d'acabar la primera part ja va retallar distàncies amb dos gols de Hulse. A la segona part el joc del West Ham va ser un cúmul de desproposits, cosa que va fer que el West Bromwich amb dos gols més capgires el resultat. Casualment, presència de dos membres de la Barcelona Hammer Association per separat, ja que en aquell temps encara ni es coneixien. Aquest partit que servia per pronosticar que l'ascens aquell any no seria fàcil.
By Sergi

Temporada 02 - 03 >>

WEST HAM 1 v BOLTON WANDERERS 1
Partit prou important en lo que respecta a lo clasificatori ja que s'enfrontaven dos
equips que ja començaven a lluitar per sortir dels últims puestos de la Premier. Bon
ambient encara que mes fred que en anteriors ocasions degut a la pesima temporada 
que s'estava fent. Tot i aixo la gent va estar en tot moment amb l'equip. El partit en si 
va ser mo